Nova Democràcia Social i Participativa
VS.
Vella Democràcia

Que d’una vegada per totes hi hagi una representació parlamentària que impedeixi la violació sistèmica i continuada dels Drets Humans a Catalunya. Així, lluitarem fins a les últimes conseqüències contra la violència envers la dona, la privació de llibertat, en la defensa de l’asil, el medi ambient, el dret a la lliure determinació dels pobles, l’habitatge, l’ocupació, la integritat personal, l’orientació sexual i en la millora de la democràcia de l’Estat espanyol i de la Unió Europea que, per exemple, no se senten interpel·lats quan més del 50% de la població catalana emet un mandat democràtic clar. Catalanes i catalans, només serem dignes de Catalunya si portem davant la justícia a les persones responsables de la violació dels Drets Humans per tal que, una vegada acreditats els danys causats, es reparin en tot allò que sigui possible. Estem segurs que serem de gran utilitat per aconseguir retornar veritablement poder al poble i per fi serem lliures.

Que l’empresa pública ben gestionada, el foment del cooperativisme i una intel·ligència artificial social que estigui al servei de la gent aportant humanitat, salut emocional i bondat, ens assisteixin en la nova manera de fer política i ens portin cap a una democràcia directa i real amb la finalitat de millorar la vida de la gent, que escolti les preferències de totes les ciutadanes i ciutadans utilitzant un sistema àgil i totalment factible, i així mateix que ens proveeixi d’un mecanisme d’elecció de càrrecs basat en els mèrits i no pas en sistema actual dels partits fonamentat en l’amiguisme que fan pujar a qui no és apte per ocupar els llocs de responsabilitat política. Aquestes eines permetran generar una renda bàsica de ciutadania i un treball garantit imprescindibles per aconseguir justícia social. Entenem que aquest és el camí cap a una veritable revolució política universal i històrica que es traduirà en fer més representatives, eficients i eficaces les importants decisions que assumeixen els càrrecs públics.

Que obtenir representació al Parlament ens permeti per fer dues preguntes clares i senzilles en seu parlamentària tantes vegades com calgui fins a obtenir una resposta ajustada a allò que es pregunta, als i a les responsables de no haver publicat al DOGC la declaració del 27 d’octubre del 2017, fet que va impedir defensar aquesta declaració internacionalment i la va acabar convertint en sedició dins el territori català.

Primera pregunta: us va faltar valentia, un bolígraf o hi ha una altra raó que no heu explicat?
Segona pregunta: se’ns va dir que hi havia informació contrastada on s’amenaçava al poble de Catalunya amb repressió i violència per a reprimir la voluntat democràtica de les catalanes i dels catalans. Quines són les evidències d’aquestes afirmacions i per què no es va parlar d’això en el judici dels condemnats i de les condemnades per sedició?

Que una vegada preguntat això, si volem que creixi una Nova Catalunya forta, unida, exemplar pel treball ben fet, orgullosa d’ella mateixa i dels seus gestors/es públics, de les seves lleis, normes i costums, dels seus valors i de la seva llibertat, indestructible com aquella bonica metàfora de la mata de jonc que ens va deixar escrita el cronista Ramon Muntaner al 1328, hem de treballar i treballarem per unir les diferents formes d’espai, temps i contingut de l’univers català per tal que els partits polítics que necessàriament han de conformar un TOT democràtic d’almenys 68 diputades i diputats, es disposin a proclamar el mandat del poble de Catalunya des del Parlament, sense més dilacions, en el primer ple, i tal com contemplen les lleis internacionals (articles 10.2, 95.1 i 96.1 de la Constitució Espanyola i article 1.1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics)